Les TIC a l’Educació infantil - Capítols 1 i 2

Les TIC a l’Educació infantil. Jordi Cases i M. Roser Torrescasana., ed. UOC, Barcelona, Desembre 2006.

Als primers capítols d’aquest llibre, els autors ens introdueixen en la realitat que hui en dia viu la nostra societat. Una societat immersa cada cop més en una era digital, a la qual hem d’adaptar-nos per poder conviure amb la tecnologia actual i desenvolupar-nos al mateix ritme que aquesta.

Com a mestres, aquest procés d’adaptació als canvis ens afecta especialment, ja que com molt bé ens informen els autors al primer capítol, els nens que arriben a l’escola ja formen part d’aquest món digital i trobem que la tecnologia ja està incorporada amb tota quotidianitat a les seues vides. Els canvis que es produiran a l’escola deguts a la nova revolució digital, no només afectaran a l’espai físic (creació d’aules d’informàtica, ordinadors a les aules. ADSL...), sinó que a més tindran lloc a l’àmbit administratiu, polític, metodològic,... és a dir, que ens afecta plenament alhora de treballar a l’escola i a l’aula. Cal fer patents aquestos canvis, ja que les TIC modifiquen la societat i per tant l’escola, i per això hem d’adequar-nos a ella, al mateix temps que ensenyem als nens a adaptar-se al nou entorn.

Ha quedat clar que les TIC i el seu ensenyament a través d’elles és fonamental per al nostre desenvolupament i el dels més xicotets en la societat actual. Els nens progressen en els seus aprenentatges sobretot a partir dels estímuls que l’envolten i els principals per a ells són els pares i la família en primer lloc, i seguidament l’escola. Ací és quan el paper del mestre té més valor i rellevància. La relació i comunicació amb la resta de persones faran que el nen es desenvolupe amb més efectivitat i nosaltres hem de saber guiar l’ús que el xiquet fa de les TIC per tal que siga efectiu.

Per tot açò, quan emprem les TIC a l’aula hem de tenir present que el nen va adquirint progressivament major autonomia amb l’utilització del maquinari, la seua destresa motriu augmenta considerablement i que els ensenyaments audiovisuals faciliten la comprensió en el xiquet i fan d’ell protagonista i part activa del seu propi aprenentatge.

Al PCC ha de quedar plasmat d’alguna manera la evolució que comporten les TIC i per tant, s’inclouen a les àrees curriculars del cicle. Ens resultarà tan útil el seu ús, que pràcticament podem emprar les noves tecnologies per desenvolupar cada apartat que compon el PCC. Seran molt profitoses les activitats amb l’ordinador, el domini del maquinari que el forma i el dels comandaments, el tractament de les càmeres digitals,...

Els continguts inclosos al PCC són necessaris, per al bon desenvolupament dels xiquets, però portar-los a terme, inclou la consciència d’un bon paper per part del mestre. Tenim al nostre abast una quantitat il•limitada d’informació i tenint-ho en compte, hem de saber que els mestres haurem d’emprar tots els recursos que les noves eines de treball ens ofereixen. D’aquesta manera, hem de saber guiar, orientar i educar amb elles, ja que poden proporcionar un paper actiu als alumnes, per tal que puguen construir el seu propi coneixement.

Les avantatges que les TIC ens proporcionen es traslladen fins i tot al treball en equip dins l’escola, que afavoreix la coordinació i la col•laboració per seleccionar, tractar, organitzar i sistematitzar la informació de què disposem.

Per concloure, i com ja he dit abans, l’adaptació a la societat de la informació es fa necessària, i ha de passar per l’ús de les TIC a l’escola, al igual que s’empren a la nostra vida quotidiana. Aquesta tasca comportarà una sèrie de canvis a les metodologies, de manera que puguem oferir una escola que done educació, criteris i coneixements als xiquets de la societat actual.